Cada cop que algú em preguntava on marxaria de vacances aquest estiu i responia que Roma, rebia la mateixa resposta: «Quin país has anat a triar amb tots els teus problemes!». Doncs sí, vaig triar Itàlia, que passa res? Per increïble que pugui semblar, els quatre dies que vaig passar a Roma van ser molt més fàcils que en cap altra ciutat de les que he visitat. Segurament el fet de basar la seva dieta en el blat fa que en la restauració hi hagi molta més consciència sobre el «sense gluten» i, de retruc, el «sense lactosa«. Doncs aquí tens la meva proposta de restaurants ense gluten ni lactosa a Roma.
Hi vaig anar amb uns quants llocs assenyalats, com faig amb tots els viatges. Sempre els trio segons la informació que trobo en blogs, crítiques de celíacs a Tripadvisor, l’associació nacional de la zona on viatjo… La qüestió és remenar a la xarxa perquè d’informació no en falta.
També va bé endur-se algun tupper i alguna bosseta d’arròs, mill o pasta també va bé per anar sobre segur i no deixar-se una morterada en dinars i sopars. Però això no és només una lògica aplicable a celíacs, intolerants i al·lèrgics a aliments, sinó a qualsevol persona.
Com que a mi sempre m’han ajudat molt els blogs, et deixo la meva experiència en quatre restaurants difrents.
La Soffita Renovatio
Restaurant de cuina siciliana al Vaticà. Tenen una carta generosa amb plats de pasta i pizza sense gluten i sense lactosa. Va ser el primer lloc on vam anar a dinar i he de dir que va deixar les espectatives molt i molt altes; podria dir que va ser el millor de l’estada a Roma.
Em va costar decidir-me, però vaig optar per una pizza capricciosa acompanyada amb una amanida. El plat es generós, no és allò tan típic de tenir una pizza més petita perquè la massa és especial. La massa és totalment artesana i es nota. Mai n’he menjat una de tan bona, ni tan sols quan menjava gluten!
No vam demanar postres, vam quedar molt tips i satisfets. Si hi torno (que crec que només tornaré al Vaticà per menjar allà), tastaré un plat de pasta i les seves postres.
Adreça: Piazza del Risorgimento, 46/a
Preu: 20-30 euros/persona
Mama Eat Roma
Pizza i pasta també amb opció sense gluten i sense lactosa. La carta inclou també entrants diversos i cerveses artesanes, paga molt la pena tastar-les. De fet, vam optar per començar a obrir gana amb unes arancini di riso (croquetes d’arròs) que no em van acabar de fer el pes, però calia provar-ho.
I no podia faltar una cervesa… On hi hagi una sense gluten artesana, l’haig de tastar. Feta a base d’ordi com a únic cereal, quan l’obres té un color claret i sembla molt suaveta, però un cop s’aireja, es torna més fosca i adquireix més cos. La recomanaria totalment.
Com a plat principal, em vaig decantar per una carbonara de debò, de les d’ou. La pasta estava al dente i boníssima, tot i que pel meu gust tenia un pèl massa de sabor a pebre.
Aquesta empresa té més d’un restaurant. Nosaltres vam anar al de Trastevere, on tenen unes quatre o cinc taules al carrer per poder dinar a fora. No hi passa gaire gent ni cotxes, s’hi està molt còmode.
Adreça: Via di S. Cosimato, 7/9
Preu: 15-20 euros/persona
Pantha Rei
A tocar del Panteó hi trobareu aquest restaurant. Tenen un menú migdia que està prou bé, però nosaltres hi vam anar a sopar. A Internet vaig llegir crítiques boníssimes sobre el lloc, però a mi no em va semblar pas tan fantàstic. Potser perquè veníem de La Soffitta Renovatio i el Mama Eat, que van deixar el llistó molt alt.
Sigui com sigui, també hi ha opcions sense gluten i sense lactosa. De fet, aquí vaig menjar-hi una pizza de diversos formatges (pensava que no ho trobaria mai), anxoves i flor de carbassó. No estava pas dolenta, però a la massa li faltava cruixent i sabor.
Adreça: Traversa Vicolo della Minerva
Preu: 15-20 euros/persona
Voglia di pizza
El vam batejar com «El bar Manolo de Roma». Aviam, sense faltar el respecte a ningú… no deixa de ser el restaurant que trobaries al costat de casa. Preus molt bons i receptes que criden l’atenció, però un resultat final MOLT millorable. A més a més, s’havien quedat sense cerveses sense gluten… imagina’t la meva cara!
Aquí ens va decidir per tastar les bruschettas que tant havíem vist en diversos restaurants. Sabíem que era una torrada i que la gràcia estava en el condiment, però n’havíem vist servir a altres llocs amb una pinta impressionant. Resumint, ho vam demanar i vam acabar decebuts. Tant jo, amb la meva llesca de pa blanc i industrial sense sabor, com el meu company amb una torrada glutanera de pa del supermercat. La presentació tampoc ajudava…
Esperàvem que amb el segon tot millorés, però vam ser massa optimistes. Vaig triar uns macarrons (perquè sense gluten no tenien cap més opció de pasta) amb tomàquet, tonyina, olives i cherrys. Quan m’ho vam servir, vaig arribar a la conclusió que el que jo em vaig a casa està molt més bo: olives verdes camamilla de pot, tonyina de llauna i salsa de tomàquet industrial. Per a mi, cuidar la matèria primera és clau i aquí sembla que aquest principi no el tenen gens clar.
La conclusió és que si esteu per la zona i no teniu cap més opció, aquest restaurant està bé per sortir del pas, però no hi aneu per menjar bé. Roma té prous llocs aptes per passar de llarg del Voglia di Pizza.
Adreça: Via dei Giubbonari, 33
Preu: 15-20 euros/persona
Espero que aquesta llista de restaurants sense gluten ni lactosa a Roma t’ajudi si viatges a la capital italiana.
